Els primers indicis de la pedicura es troben en Hippokrates (460-377 a.C.).

Des l’Antiguitat i fins l’Edat Mitjana la cura dels peus ha tingut una prioritat molt alta. Prop de 700 anys després de Crist es toben els primers documents escrits sobre la cura dels peus.

Des d’aproximadament el segle 12 s’orginava la professió de barber, que a l’hora tenia en funcionament una casa de banys, afaitava, dirigía cirurgies menors, extreia dents, eleminaba calls, berrugues i dureses.

La combinació del tractament dels peus i les dents va durar molt de temps.

El tractament tècnicament correcte va ser descrit per primera vegada al segle 18 en la literatura. El tractament d’una ungla encarnada va ser descrit per primera vergada per DIONIS (1707) en un seu llibre.

A França va ser publicat el primer treball d’un pedicur en l’any 1762 de “ROUSSELOT”.

 Tant a Anglaterra com a França, en cercles aristocràtics, s’apreciaven molt els peus ben cuidats.